sábado, 27 de febrero de 2010

poema

.
Record llavis i la dolçor dels teus braços
aquells càlids vespres, i la perfecció
del nostre complement.
Els teus febles aires de superioritat,
afirmant-se amunt del meu cos.
Jo em deixava estimar, tu
em deixaves estimar-te.
.
Llavors el temps, la por,
s'afirmaren amunt tu i jo.
No sé si inundaren el contorn de les teves sines
o si envotaren el quadrat del meu cos.
La repulsió es féu evident, no ens podíem tocar.
Tu em temeres, i jo... jo també.
.
Restarem separats pel dolç misteri de les aures.
.
Cants d'Arjau
Josep Lluís Aguiló i veny

5 comentarios:

Ulises dijo...

Lindos versos. Gracias por descubrirme al poeta, no lo conocía.
Viene como anillo al dedo.

Salut.

TORO SALVAJE dijo...

No conozco al autor.
Buen poema.

Besos.

Joana dijo...

Els poemes sempre ens fan pensar en algun moment viscut.
bon capde!

Marina dijo...

Traduje el poema...seguro que ha perdido algo, aún así es precioso.
Un beso peregrino.

elcielo dijo...

Polid, trist però polid.