viernes, 26 de agosto de 2011

vivir



Me reafirmo en mi misma, quiero ser y siento,

¡Vivir!. 

Mis pies echan raices y mi alma se aponsenta en mi cuerpo,

Tu luz me indica mi camino.

Silencio...














Escucho la melodia de mi corazón, dice que quiere tregua y se la concedo, no quiero sacar más mi bandera blanca, ¡qué bien se está sin batallar!, acabar con mi última cruzada, que llega la luz y saber que mis ventanas todavía no están oxidadas....


7 comentarios:

Tempus fugit dijo...

¡Esa es la actitud!
¡Vive!
(aunque con el calor que hace en Ibiza.... ya tiene mérito. Hubo momentos en los que creí que me tendrían que recoger con una fregona)

besos

zel dijo...

Si tens pau, benvinguda a un estat desitjable.

Joana dijo...

Obre les finestres i respira.Bentornada metis!

amelche dijo...

Me alegro. Un abrazo.

zel dijo...

Al de sempre, a l'Ara Mateix, els alres són de passada, m'alegro de tornar-te a llegir!

TORO SALVAJE dijo...

:)

Que bien!!!

Besos.

III Naranjas Verdes dijo...

¡Dale! ¡Agárrala por los cuernos! A la vida, digo.-No a Toro-.
Y acompáñate de un zumito de naranja ;)
Celebro leerte con esta actitud. :)

Beso,
E.