lunes, 23 de mayo de 2011

poema?

.
.
Et busco en la foscor, 
però la teva llum no em deixa veure't,

candela de l'esperança
que cremes les meves il·lusions,
fuges de les meves mans
i em mutiles l'ànima
amb la teva partida,

m'abandones a la solitud
de l'esperit  estèril
desitjant tan sols
que la foscor em mengi.
.
..
.

8 comentarios:

De cenizas dijo...

Jo puc fer de foscor....

¿És teu?



petons

zel dijo...

No, que no, la foscor no pot amb tu!

if dijo...

M'agrada sobretot el primer vers: La teva llum no em deixa veure't.

A mi m'agrada la foscor a casa meva, al bosc em fa por, però a casa es com si estigués protegida de tot, com l'estruç que amaga el cap.

amelche dijo...

Jo crec que sí és un poema. I molt bonic, per cert, encara que un poc trist.

I m'encanta veure a IF escrivint en català, ja escriu millor que jo! :-)

Merche Pallarés dijo...

Precioso poema ¿es tuyo? porque si lo es ¡has encontrado un filón en tu vida, querida Metis! Besotes, M.

MeTis dijo...

:)

grasis.

crec que comença a agradar-me el català, encara que tinc moltes faltes i necessit un traductor.

TORO SALVAJE dijo...

El poema es buenísimo.
Te felicito Metis.
Es realmente bueno.

Besos.

xnem dijo...

sigui valenta. Endavant.

M´agrada molt la foto d´avui.