.
.
Et busco en la foscor,
però la teva llum no em deixa veure't,
candela de l'esperança
que cremes les meves il·lusions,
fuges de les meves mans
i em mutiles l'ànima
amb la teva partida,
fuges de les meves mans
i em mutiles l'ànima
amb la teva partida,
m'abandones a la solitud
de l'esperit estèril
desitjant tan sols
que la foscor em mengi.
.
..
.
8 comentarios:
Jo puc fer de foscor....
¿És teu?
petons
No, que no, la foscor no pot amb tu!
M'agrada sobretot el primer vers: La teva llum no em deixa veure't.
A mi m'agrada la foscor a casa meva, al bosc em fa por, però a casa es com si estigués protegida de tot, com l'estruç que amaga el cap.
Jo crec que sí és un poema. I molt bonic, per cert, encara que un poc trist.
I m'encanta veure a IF escrivint en català, ja escriu millor que jo! :-)
Precioso poema ¿es tuyo? porque si lo es ¡has encontrado un filón en tu vida, querida Metis! Besotes, M.
:)
grasis.
crec que comença a agradar-me el català, encara que tinc moltes faltes i necessit un traductor.
El poema es buenísimo.
Te felicito Metis.
Es realmente bueno.
Besos.
sigui valenta. Endavant.
M´agrada molt la foto d´avui.
Publicar un comentario