poema

.
Record llavis i la dolçor dels teus braços
aquells càlids vespres, i la perfecció
del nostre complement.
Els teus febles aires de superioritat,
afirmant-se amunt del meu cos.
Jo em deixava estimar, tu
em deixaves estimar-te.
.
Llavors el temps, la por,
s'afirmaren amunt tu i jo.
No sé si inundaren el contorn de les teves sines
o si envotaren el quadrat del meu cos.
La repulsió es féu evident, no ens podíem tocar.
Tu em temeres, i jo... jo també.
.
Restarem separats pel dolç misteri de les aures.
.
Cants d'Arjau
Josep Lluís Aguiló i veny